Imaginin que estan conduint per una carretera. Imaginin també que enlloc de mirar cap endavant, a través del parabrises, miren cap enrere utilitzant el retrovisor. De fet, imaginin que no poden mirar a través del parabrises, que és un vidre negre a través del qual no es veu res. Si la carretera és recta, cap problema, podem seguir conduint que no passarà res. En canvi, si la carrera fa un revolt (un canvi disruptiu), molt probablement acabaran a la cuneta.
Fer prediccions sobre el futur, també aquelles amb base científica, consisteix en concloure què passarà en el futur en base allò que hem vist en el passat (el retrovisor) ja que el futur no el podem veure. És a dir, no podem veure a través del parabrisa. Aquestes prediccions ens serviran fins que no hi hagi canvis disruptius que modifiquin substancialment les conseqüències futures. En cas de trobar-nos amb algun d’aquests canvis disruptius, mirar el que ha succeït en el passat serà inútil, és a dir, seguirem conduint recte i sortirem de la carretera.
Sembla que s’hagi arribat al consens que els resultats de les properes eleccions al Parlament de Catalunya són ja clars. CiU guanyaria les eleccions i només restaria saber com de lluny es quedarà de la majoria absoluta.
Podria ser (i reitero la forma condicional del verb) que estiguéssim deixant una zona de carreteres rectes i ens estiguéssim endinsant en una zona més muntanyosa, amb imprevisibles revolts: la sentència del Tribunal Constitucional amb la conseqüent i progressiva desaparició del federalisme i la via del “més-autogovern”; l’emergència de nous partits amb la intenció de cobrir la demanda desatesa de molts votants, principalment les demandes independentistes (Solidaritat, Reagrupament, entre altres), però també d’altres com les dels liberals conservadors amb visió estatal (Montserrat Nebrera).
Tots aquests canvis, ja no només tots plegats, sinó un per un, semblen suficientment rellevants com per convertir-se en canvis disruptius que facin molt difícil preveure què passarà el proper 28 de novembre i, per extensió, en el futur proper. Tan es així, que potser caldria que totes aquestes vedettes de l’opinió, tertulians, opinadors, i columnistes que abunden en les nostres ràdios, televisions i diaris anessin amb compte amb predir el futur. No fos cas que acabéssim tots a la cuneta.
Fer prediccions sobre el futur, també aquelles amb base científica, consisteix en concloure què passarà en el futur en base allò que hem vist en el passat (el retrovisor) ja que el futur no el podem veure. És a dir, no podem veure a través del parabrisa. Aquestes prediccions ens serviran fins que no hi hagi canvis disruptius que modifiquin substancialment les conseqüències futures. En cas de trobar-nos amb algun d’aquests canvis disruptius, mirar el que ha succeït en el passat serà inútil, és a dir, seguirem conduint recte i sortirem de la carretera.
Sembla que s’hagi arribat al consens que els resultats de les properes eleccions al Parlament de Catalunya són ja clars. CiU guanyaria les eleccions i només restaria saber com de lluny es quedarà de la majoria absoluta.
Podria ser (i reitero la forma condicional del verb) que estiguéssim deixant una zona de carreteres rectes i ens estiguéssim endinsant en una zona més muntanyosa, amb imprevisibles revolts: la sentència del Tribunal Constitucional amb la conseqüent i progressiva desaparició del federalisme i la via del “més-autogovern”; l’emergència de nous partits amb la intenció de cobrir la demanda desatesa de molts votants, principalment les demandes independentistes (Solidaritat, Reagrupament, entre altres), però també d’altres com les dels liberals conservadors amb visió estatal (Montserrat Nebrera).
Tots aquests canvis, ja no només tots plegats, sinó un per un, semblen suficientment rellevants com per convertir-se en canvis disruptius que facin molt difícil preveure què passarà el proper 28 de novembre i, per extensió, en el futur proper. Tan es així, que potser caldria que totes aquestes vedettes de l’opinió, tertulians, opinadors, i columnistes que abunden en les nostres ràdios, televisions i diaris anessin amb compte amb predir el futur. No fos cas que acabéssim tots a la cuneta.
9 comentaris:
Celebro que tornis a escriure! Estic d'acord amb la teva anàlisi, en moments "convulsos" com els actuals el passat no és el millor per predir el futur
Jo també ho celebro...i molt!
Concepto "vedette de la opinión" bastante acertado.
Desde luego, el retrovisor de poco valdrá así que mejor comprar un buen seguro...
Yo vendo Volkswagen Polo con parabrisas más limpios que los de Emili.
Y cuidado con las carreteras de montaña no os vayais a encontrar a la "mujer de la curva"...
Tenint en compte que en aquest país la política s'acosta més al futbol (defensar uns colors fins al final)que a un exercici d'evaluació del millor gestor possible per a l'interès particular/general,
realment creus que s'acosten carreteres de corves?
Tinc la sensació de que en efecte s'ampliarà l'espectre electoral, però que el fanatisme polític impedirà la que en teoria hauria de ser una sangria en tota regla.
I tenint en compte que el govern no farà res, per tal de fomentar l'amnèsia del votant, tinc la sensació que les coses seran com sempre: una negociació post electoral.
Més que una carretera de corves, un tram ple de glorietes.
Un gran comentari SFS, i de fet potser tens tota la raó. De totes maneres, una glorieta pot ésser suficient per estimbar-se...
Al final, será como siempre. como únicamente un 10% de votantes cambian su voto, el resto votan por colores, coom apuntas SFS.
A diferencia de otros países (por ej. Suecia, paradigma del modelo de estado del bienestar, donde la derecha ha sido reelegida), aquí no se cambia el voto si los gobernantes lo han hecho mal. vaya, poco importa lo revirada que sea la carretera si los gestores del tráfico no hacen nada para mejorarla puesto que tienen votos garantizados.
Afegeixo qeu no només hi ha el problema de que la gent no "canvi" de vot com ho fa la democrática Suècia, sino que com la majoria de gent al nostre país ja no vota fa que si un Gobernant ho fa malament una gran part de la població ja no el pogui castigar a les urnes i aquest és fenómen capdal que explica molts fenòmens relacionats amb aquest tema (recordo que la participació en les derreres eleccions, utilitzan el retrovisor del Emili, va ser d'un 56,7%). Si la major part de la gent efectivament vota per colors, la franja de votants inteligents (es a dir, aquells que utilitzan el seu vot per mirar de buscar el millor gestor posible) es redueix molt i les campanyes es converteixen en aburrits monòlegs orientats a contentar la clientela de cada un dels partits.
Tenim un mercat de treball dual, i una democràcia que funciona al 50 per cent...
Emili per quan una llista teva per despertar tans milers de vots adormits!!!!! :) ;)
Emili, aprofito per adjuntarte el meu últim post sobre banca!
Abraçada i a continuar escribint!!! ;)
http://luistorras.wordpress.com/2010/10/04/los-retos-de-nuestro-sector-bancario/
Publica un comentari a l'entrada