Glossa Salvador Sostres

El passat dijous 3 de desembre vam tenir el goig de compartir taula amb l'escriptor Salvador Sostres en el context del Cercle Jefferson. Aquesta és la glossa que vaig preparar:

UNA MICA MÉS DE 2.000 CARÀCTERS I UNES 400 PARAULES

Han estat una mica més de 2.000 caràcters i unes 400 paraules el primer que he llegit cada matí. Darrerament, des del despatx tot just encendre l’ordinador, amb el cafè al costat. Et vaig conèixer amb la columna centrada en aquella pàgina clandestina. Quan era fora et vaig llegir des de la web i des d’aleshores ja no he deixat la versió on-line i molt poques vegades he hagut de llegir-te en l’aprimada columna dels últims temps.

Els escrits de l’Avui han estat els millors. Són els escrits on hi ha més de tu per paraula, on s’hi veu més el teu ofici. Suposo que la limitació d’espai obliga a maximitzar l’enginy: de les limitacions sorgeix la creativitat. Aquests límits que t’han obligat a treballar cada frase, a escollir amb cura cada paraula.

“El teu bolso”, “T’estimo d’una altra manera”, o aquell escrit en que ens explicaves com un home et trucava per error quan volia parlar amb la seva amant i que va arribar un dia que va deixar de fer-ho. O les teves passejades pels aeroports quan cau al vespre. Són moments de lectura que recordo, rellegint el text una vegada i una altra per tornar a sentir com les teves paraules s’entrellaçaven perfectament les unes amb les altres. Ens parles de política, de gastronomia, de viatges i de moltes altres coses. Probablement molta gent se’t queixa quan no parles de política, a mi, els altres són els que m’agraden més.

És amb aquests 2.000 caràcters i aquestes 400 paraules com he intentat explicar-te què han estat per mi els teus 2.000 caràcters i les teves 400 paraules diàries: una companyia cada matí i matèria prima amb la que construeixo la meva manera de veure-hi.