Tornada a la universitat: III, Carta als meus alumnes

Benvolguts alumnes,


Heu estat els meus primers alumnes i així sempre us recordaré. No sé quin paper tindrà la docència per a mi en el futur però sigui quin sigui aquest paper vosaltres sempre en sereu l’inici.

Jo seia on vostres heu segut fa només nou anys i tan sols en fa quatre que vaig deixar la universitat.

No podia, ni he pretès, aportar a l’aula un bagatge i una experiència que no tinc. Tan sols he procurat transmetre-us petites lliçons que he après en aquests anys
treballant amb l’aspiració que en pugueu treure el profit molt abans i sense necessitat d’haver-les d’aprendre amb les patacades preceptives. Per damunt de tot he volgut explicar-vos coses que a mi m’hagués agradat que algú m’hagués explicat quan seia on vosaltres heu segut.

Segons heu deixat escrit, heu quedat satisfets amb el que us he explicat. Us agraeixo de tot cor les vostres paraules.

No obstant això, sembla que no heu quedat satisfets amb els vostres resultats. Heu dit que eren estrictes, que no us els esperàveu i que no reflectien el treball fet durant aquestes setmanes. Lamento que tot plegat no hagi acabat de ser rodó però les coses rodones del tot són molt escasses.

Deixeu-me que utilitzi aquest vostre petit enuig per donar-vos la meva opinió de com veig el món que us espera quan sortiu de la universitat d’aquí a tres anys.

El món ha canviat. Tot allò que ens havien explicat ja no és cert i els paràmetres amb els quals ens havien educat ja no són vàlids (ja us aviso que professors que tindreu a partir d’ara seguiran encastats en molts d’aquests paràmetres).

El tren s’ha aturat, sigueu-ne conscients. Fins fa molt poc, per créixer, per progressar, per sentir-se recompensat i satisfet amb la feina feta, n’hi havia prou amb fer les coses mínimament bé. La sola velocitat del tren d’una economia en creixement feia la resta. Ara el tren s’ha aturat.

Ara ja no n’hi ha prou pujant al tren, el tren s’ha aturat i cal baixar i posar-se a caminar. I caminar cansa més, es va més a poc a poc i massa sovint no s’arriba a on estava previst.

Amb tot això us vull dir que heu d’estar preparats per no quedar satisfets amb els vostres resultats. Heu d’estar preparats per a que els resultats us semblin massa estrictes. Heu d’estar preparats per a que els resultats no siguin els que esperàveu i sobretot heu d’estar preparats per a que els resultats no reflecteixin el treball fet (i no només el treball d’unes setmanes).

També m’agradaria advertir-vos que la frustració serà encara més gran quan veureu gent més gran que haurà aconseguit el doble que vosaltres amb la meitat d’esforç. Són part d’un altre temps. El seu tren anava ràpid i avançaven còmodament asseguts.

No us vull espantar. Tot el contrari. Deixeu-me dir que crec que el tren estarà aturant durant molt de temps i els que van començar a treballar amb el tren a tota velocitat estan desorientats i no saben què cal fer. Més aviat del que us penseu us tocarà competir amb aquesta generació que ens ha precedit i molt probablement ens tocarà competir en un entorn on nosaltres ens sabrem moure millor.

Teniu davant vostre encara tres anys més a la universitat. Teniu tres anys de pròrroga, de temps afegit. Procureu utilitzar aquest temps per no ser part de la generació perduda que deixarà aquesta crisi.

Ja per acabar, us vull dir que esteu sobradament capacitats sortir-vos-en. Heu fet una gran feina durant aquestes setmanes. Ja us vaig dir en el seu moment que ni jo ni cap dels meus companys haguéssim estat capaços de fer la feina que heu fet quan seiem on vosaltres seieu ara.

Una forta abrçada,



Emil Masferrer i Fons

Tornada a la universitat: II

Petit regal de comiat als meus alumnes:

Tornada a la universitat: I

Durant els darrers mesos he estat professor de la Universitat Pompeu Fabra on he impartit part del curs d'Economia de l'Empresa als estudiants de primer curs dels graus d'Economia i Administració i Direcció d'Empreses.

Aquest és part del material que he utilitzat per l'assignatura i que, pel que han manifestat els estudiants, ha tingut èxit.

Treballar les habilitats per parlar en públic i comunicar eficientment han estat uns dels objectius prioritaris. Aquest video ens va permetre discutir sobre les habilitats comunicatives d'un ponent allunyat del món de l'empresa i l'economia i que utilitzava recursos poc habituals en les presentacions d'aquests àmbits.

El retrovisor

Imaginin que estan conduint per una carretera. Imaginin també que enlloc de mirar cap endavant, a través del parabrises, miren cap enrere utilitzant el retrovisor. De fet, imaginin que no poden mirar a través del parabrises, que és un vidre negre a través del qual no es veu res. Si la carretera és recta, cap problema, podem seguir conduint que no passarà res. En canvi, si la carrera fa un revolt (un canvi disruptiu), molt probablement acabaran a la cuneta.

Fer prediccions sobre el futur, també aquelles amb base científica, consisteix en concloure què passarà en el futur en base allò que hem vist en el passat (el retrovisor) ja que el futur no el podem veure. És a dir, no podem veure a través del parabrisa. Aquestes prediccions ens serviran fins que no hi hagi canvis disruptius que modifiquin substancialment les conseqüències futures. En cas de trobar-nos amb algun d’aquests canvis disruptius, mirar el que ha succeït en el passat serà inútil, és a dir, seguirem conduint recte i sortirem de la carretera.

Sembla que s’hagi arribat al consens que els resultats de les properes eleccions al Parlament de Catalunya són ja clars. CiU guanyaria les eleccions i només restaria saber com de lluny es quedarà de la majoria absoluta.

Podria ser (i reitero la forma condicional del verb) que estiguéssim deixant una zona de carreteres rectes i ens estiguéssim endinsant en una zona més muntanyosa, amb imprevisibles revolts: la sentència del Tribunal Constitucional amb la conseqüent i progressiva desaparició del federalisme i la via del “més-autogovern”; l’emergència de nous partits amb la intenció de cobrir la demanda desatesa de molts votants, principalment les demandes independentistes (Solidaritat, Reagrupament, entre altres), però també d’altres com les dels liberals conservadors amb visió estatal (Montserrat Nebrera).

Tots aquests canvis, ja no només tots plegats, sinó un per un, semblen suficientment rellevants com per convertir-se en canvis disruptius que facin molt difícil preveure què passarà el proper 28 de novembre i, per extensió, en el futur proper. Tan es així, que potser caldria que totes aquestes vedettes de l’opinió, tertulians, opinadors, i columnistes que abunden en les nostres ràdios, televisions i diaris anessin amb compte amb predir el futur. No fos cas que acabéssim tots a la cuneta.

Glossa Salvador Sostres

El passat dijous 3 de desembre vam tenir el goig de compartir taula amb l'escriptor Salvador Sostres en el context del Cercle Jefferson. Aquesta és la glossa que vaig preparar:

UNA MICA MÉS DE 2.000 CARÀCTERS I UNES 400 PARAULES

Han estat una mica més de 2.000 caràcters i unes 400 paraules el primer que he llegit cada matí. Darrerament, des del despatx tot just encendre l’ordinador, amb el cafè al costat. Et vaig conèixer amb la columna centrada en aquella pàgina clandestina. Quan era fora et vaig llegir des de la web i des d’aleshores ja no he deixat la versió on-line i molt poques vegades he hagut de llegir-te en l’aprimada columna dels últims temps.

Els escrits de l’Avui han estat els millors. Són els escrits on hi ha més de tu per paraula, on s’hi veu més el teu ofici. Suposo que la limitació d’espai obliga a maximitzar l’enginy: de les limitacions sorgeix la creativitat. Aquests límits que t’han obligat a treballar cada frase, a escollir amb cura cada paraula.

“El teu bolso”, “T’estimo d’una altra manera”, o aquell escrit en que ens explicaves com un home et trucava per error quan volia parlar amb la seva amant i que va arribar un dia que va deixar de fer-ho. O les teves passejades pels aeroports quan cau al vespre. Són moments de lectura que recordo, rellegint el text una vegada i una altra per tornar a sentir com les teves paraules s’entrellaçaven perfectament les unes amb les altres. Ens parles de política, de gastronomia, de viatges i de moltes altres coses. Probablement molta gent se’t queixa quan no parles de política, a mi, els altres són els que m’agraden més.

És amb aquests 2.000 caràcters i aquestes 400 paraules com he intentat explicar-te què han estat per mi els teus 2.000 caràcters i les teves 400 paraules diàries: una companyia cada matí i matèria prima amb la que construeixo la meva manera de veure-hi.

Lliçó 5 Sobre el Món de l'Empresa

L'important no és saber-ho, sinó saber qui ho sap.

Lliçó 4 Sobre el Món de l'Empresa

En cas de reducció de plantilla aplica sempre, de manera prioritària, el mateix principi universal: LIFO (last in first out)

Lliçó 3 Sobre el Món de l'Empresa

"No existeixen els sectors anticíclics, només hi ha sectors menys cíclics que altres"

Lliçó 2 Sobre el Món de l'Empresa

"El segon indicador més important per triar empresa és la taxa de divorciats entre els seus socis"

(el primer és l'històric de beneficis)

Lliçó 1 Sobre el Món de l'Empresa

"Com més aviat comencem, acabarem a la mateixa hora"

(Corolari 1: arriba el més tard possible)

Lease Vs Own

FYI: This was a recent post and response on Craigslist (the most popular sell n buy forum in the US). One of the most interesting posts i've ever read, follwer by clearly the best thought out comeback i've ever read. this guy deserves an analyst of the year award...

Quint Vodegel
Post:
Pers-431649184:
Okay, I'm tired of beating around the bush. I'm a beautiful (spectacularly beautiful) 25 year old girl. I'm articulate and classy. I'm not from New York. I'm looking to get married to a guy who makes at least half a million a year. I know how that sounds, but keep in mind that a million a year is middle class in New York City, so I don't think I'm overreaching at all.

Are there any guys who make 500K or more on this board? Any wives? Could you send me some tips? I dated a business man who makes average around 200 - 250. But that's where I seem to hit a roadblock. 250,000 won't get me to central park west. I know a woman in my yoga class who was married to an investment banker and lives in Tribeca, and she's not as pretty as I am, nor is she a great genius. So what is she doing right? How do I get to her level?

Here are my questions specifically:
- Where do you single rich men hang out? Give me specifics- bars, restaurants, gyms
-What are you looking for in a mate? Be honest guys, you won't hurt my feelings
-Is there an age range I should be targeting (I'm 25)?
- Why are some of the women living lavish lifestyles on the upper east side so plain? I've seen really 'plain jane' boring types who have nothing to offer married to incredibly wealthy guys. I've seen drop dead gorgeous girls in singles bars in the east village. What's the story there?
- Jobs I should look out for? Everyone knows - lawyer, investment banker, doctor. How much do those guys really make? And where do they hang out? Where do the hedge fund guys hang out?
- How you decide marriage vs. just a girlfriend? I am looking for MARRIAGE ONLY
Please hold your insults - I'm putting myself out there in an honest way. Most beautiful women are superficial; at least I'm being up front about it. I wouldn't be searching for these kind of guys if I wasn't able to match them - in looks, culture, sophistication, and keeping a nice home and hearth.

* it's NOT ok to contact this poster with services or other commercial interests
PostingID: 432279810

Reaction:
Dear Pers-431649184:
I read your posting with great interest and have thought meaningfully about your dilemma. I offer the following analysis of your predicament. Firstly, I'm not wasting your time, I qualify as a guy who fits your bill; that is I make more than $500K per year. That said, here's how I see it.
Your offer, from the perspective of a guy like me, is -- plain and simple -- a cr@ppy business deal. Here's why: Cutting through all the B.S., what you suggest is a simple trade -- you bring your looks to the party and I bring my money. Fine, simple. But here's the rub: your looks will fade and my money will likely continue into perpetuity...in fact, it is very likely that my income increases but it is an absolute certainty that you won't be getting any more beautiful!
So, in economic terms you are a depreciating asset and I am an earning asset. Not only are you a depreciating asset, your depreciation accelerates! Let me explain, you're 25 now and will likely stay pretty hot for the next 5 years, but less so each year. Then the fade begins in earnest. By 35, stick a fork in you!

So in Wall Street terms, we would call yours a trading position, not a buy and hold...hence the rub...marriage. It doesn't make good business sense to "buy you" (which is what you're asking), so I'd rather lease. In case you think I'm being cruel, I would say the following. If my money were to go away, so would you, so when your beauty fades I need an out. It's as simple as that. So a deal that makes sense is dating, not marriage. Separately, I was taught early in my career about efficient markets. So, I wonder why a girl as "articulate, classy and spectacularly beautiful" as you has been unable to find your sugar daddy. I find it hard to believe that if you are as gorgeous as you say you are that the $500K hasn't found you, if not only for a tryout.
By the way, you could always find a way to make your own money and then we wouldn't need to have this difficult conversation. With all that said, I must say you're going about it the right way.

Classic "pump and dump."
I hope this is helpful, and if you want to enter into some sort of lease, let me know.

¿Quién acaonseja al...

No podria estar-hi més d'acord.

http://alfredfontbarrot.blogspot.com/2007_10_01_archive.html#8333722582392285135

Aprofiteu, a més a més, per gaudir d'aquest meravellós blog.

Concurs "Explica-ho a un tonto" Primera Etapa

La concisión i simplicitat és una gran virtut per aquells que hem de comunicar a persones el temps de les quals val molts diners.

Per tal de portar la concisió i simplicitat un pas més enllà he decidit convocar aquest concurs per treure el millor de tots vosaltres.

El concurs consisteix en oferir una definició inèdita, concisa i simple dels conceptes que proposaré.

Evidentment:
1. La brevetat és un mèrit
2. La definició ha de ser inèdita
3. Prohibit utilitzar l'anglès, tots sabem que aquesta llengua facilita la feina (si la teva llengua materna és l'anglès, pots fer-ho en anglès)
4. Segueix els Writing Guidelines de Greg Mankiew reproduïts en aquest blog
5. La definició ha de poder posar-se a la capçalera d'una diapositiva de Power Point
6. Ha de ser comprensible per una persona sense cap coneixement d'economia

A cada definició se li assignarà una puntuació. Etapa rere etapa els participants aniran sumant punts. Un cop el concurs acabi aquell amb més punts serà proclamat guanyador.

FES LA TEVA PARTICIPACIÓ EN UN COMENTARI

Primera Etapa

Cal definir Stock i Flux i destacar el caràcter oposat d'aquests dos termes.
Per donar un punt de partida i fixar un nivell mínim ofereixo la definició que The MIT Diccionary of Modern Economics dóna dels termes que ens ocupen (l'organització, i.e. jo sí que pot utilitzar l'anglès).

Flow: The quantity of an economic variable measured over a period of time. Thus, the flow of investment may be measured as the amount of investment expenditure per year. The term is used to distinguish such measurements from stocks, which measures the physical quantity as an economic variable existing at any moment in time.

Emili - Crack Mediàtic

El passat dilluns dia 24 de setembre em van convidar a Radio Sabadell per representar la UPF.

El propòsit del col·loqui era debatre la relació entre un bon expedient i la qualitat de la primera feina.

Col·loqui a Radio Sabadell


Tots el comentaris i opinions seran benvinguts.

Prometo que la pròxima vegada que em cridin per anar a la ràdio provocarem una una mica més.

Diferencia entre un economista i un consultor

Amb l'objectiu d'arribar a conclusions sobre la realitat -complexa per definició- els economistes i els consultors utilitzen dos procesos epistemològics diferents.

Els economistes tendeixen a simplificar la realitat mentre que els consultors tendeixen a trencar-la en trocets.

El primer mètode assumeix el cost de perdre algunes raons rellevants que podrien explicar alguns fenòmens mentre que el segon mètode assumeix el cost de perdre les interconnexions entre els trocets.

Write Well

La capacitat de comunicar idees persuasivament i amb credibilitat és una part importantíssima de l'èxit d'un document de consultoria.

En la meva recerca per trobar el Sant Graal de la comunicació us remeto a una bona guia (tot i que només una més). L'autor és Gregory Mankiw i la va escriure quan era el "chair" del consell d'assessors econòmics del President Bush Jr. entre el 2003 i el 2005. El professor Mankiew va escriure aquesta guia pels responsables de preparar l'"Economic Report of the President".

ERP Writing Guidelines

• Stay focused. Remember the take-away points you want the reader to remember. If some material is irrelevant to these points, it should probably be cut.
• Keep sentences short. Short words are better than long words. Monosyllabic words are best.
• The passive voice is avoided by good writers.
• Positive statements are more persuasive than normative statements.
• Use adverbs sparingly.
• Avoid jargon. Any word you don’t read regularly in a newspaper is suspect.
• Never make up your own acronyms.
• Avoid unnecessary words. For instance, in most cases, change
  o “in order to” to “to”
  o “whether or not” to “whether”
  o “is equal to” to “equals”
• Avoid “of course, “clearly,” and “obviously.” Clearly, if something is obvious, that fact will, of course, be obvious to the reader.
• The word “very” is very often very unnecessary.
• Keep your writing self-contained. Frequent references to other works, or to things that have come before or will come later, can be distracting.
• Put details and digressions in footnotes. Then delete the footnotes.
• To mere mortals, a graphic metaphor, a compelling anecdote, or a striking fact is worth a thousand articles in Econometrica.
• Keep your writing personal. Remind readers how economics affects their lives.
• Remember two basic rules of economic usage:
  o “Long run” (without a hyphen) is a noun. “Long-run” (with a hyphen) is an adjective. Same with “short(-)run.”
  o “Saving” (without a terminal s) is a flow. “Savings” (with a terminal s) is a stock.
• Buy a copy of Strunk and White’s Elements of Style. Also, William Zinsser’s On Writing Well. Read them—again and again and again.
• Keep it simple. Think of your reader as being your college roommate who majored in English literature. Assume he has never taken an economics course, or if he did, he used the wrong textbook.

Podeu consultar-los al seu Blog.

No és obvi

La sinceritat, l'honestedat o la transparència tenen un valor limitat o, si més no, molt diferent del que acostumem a donar-los. Quin valor té un regal, si cada dia n'hi ha un. Quin valor té el sol en els països assolellats o la pluja en els plujosos. El vertader valor de la sinceritat, de la transparència és en aquelles circumstàncies en que l'home més esquerp, l'home més agressiu o l'home més segur mostra les seves pors o les seves debilitats. Mostrar-se sempre sincer o fer de les nostres pors la nostra façana és pornografia.

Valoro extraordinàriament aquell moment en que tu, la noia més bella, la noia que em manllevava l'autoestima i la seguretat, mostrés la vulnerabilitat de les seves conviccions. No vas destrossar el teu propi mite, vas engrandir-lo. La seguretat de la inseguretat et va fer més segura, més superior.

La robustesa ens serveix per aixecar-nos amb una rialla a la cara després de cada caiguda, per repel·lir els mesquins i per eixamplar els horitzons. La vulnerabilitat i la delicadesa són el pont entre aquest gust per l'abisme i la tranquilitat de la llar.

L'equilibri d'aquestes dues qualitats és la complitut, és la persona capaç d'aconseguir el que vulgui, és la persona valenta, la que s'atreveix a tot.

Tu ets la por del soldat, però també el soldat; ets la sensibilitat del botxí, però també el botxí. No ets evident i només et presentes tal com ets als que són capaços de percebre-ho. Rebutges els qui defensen la transparència total, és a dir, la vulnerabilitat total, i també aquells que no veuen més enllà del que és obvi i no veuen en tu la teva tendresa o la teva vulnerabilitat parcial. Normalment són els mateixos.

Perquè allò realment important és el grau, la tria. Distingir els bons amb un premi, que ets tu, i ignorar els dolents amb la teva condescendència. És trobar el clos paricular on la vulnerabilitat només rep comprensió i suport i no contraatac. És, per damunt de tot, la confiança en mi i l'elogi d'entrar en tu.

Les Assignatures Acomplexades

Les onze del matí. Un dia qualsevol. En una escola de primària qualsevol. Com en totes les escoles es juga a futbol i és hora de formar els dos equips. La tradició marca que els dos “capos” escolliran, alternanivament i discrecional, un a un la resta de companys. Aquesta seqüència es repeteix mimèticament cada dia i, si no fós perquè la tradició s'imposa, seria suficient reeditar els equips dia rere dia. També de manera reiterada, el darrer en ser escollit és el mateix. Aquesta insistent, tossuda i diària realitat deixa petja en la psicologia del noi fins a originar en ell algun complexe extrany que l'acompanyarà tota la preadolescència, adolescència... i fins i tot l'edat adulta.

Aquest noi darrer estudia economia, és un estudiant exemplar i acaba essent professor; però el complexe el segueix acompanyant. Aquest llast que l'acompanya fa que no sigui professor d'una assignatura qualsevol, sinó professor d'una assignatura acomplexada (A.A.).

Les AA.AA. són, de manera molt generalitzada, obligatòries. Altrament no serien mai escollides, si fa o no fa com els companys del primer paràgraf. Aquesta obligatorietat brinda a l'A.A. -i també al seu docent acomplexat- privilegis que el mercat lliure (d'assignatures) evitaria. Les AA.AA. i els seus respectius docents mantenen una lluita constant contra la lògica per tal de reafirmar-se.

Els principals símptomes que ens permetran diagnosticar una A.A. són els següents:

-Antecedents genètics. Totes aquelles assignatures que en un passat varen ser catalogades d'”assignatures maria” tenen una predisposició genètica altíssima d'esdevenir AA.AA. La raó d'aquesta predisposició és el procés de reafirmació que experimenten les assignatures maria en l'edat adulta primerenca. De totes maneres, el pretex per aquesta reafirmació és una entera falsedat. És a dir, és com intentar fer front a l'obesitat convencent-nos (o reafirmant-nos) que la bellesa està a l'interior i no intentant reduir el pes fins a paràmetres normals.

-Grups de risc. Totes aquelles assignatures que convisquin en una mateixa avaluació amb assignatures realment difícils tenen moltes possibilitats d'esdevenir AA.AA.

-Sobrelectura. El docent d'una A.A. tendeix a encomanar moltes més lectures del que és habitual. Aquestes lectures acostumen a ser obligatories, mentre que en les assignatures sanes acostumen a ser recomanacions i depèn de l'alumne llegir-les o no. Es pot qualificar de SOBRElectura perquè massa sovint el contingut d'aquestes lectures és allunyat del temari del curs o perquè no acostuma a apareixer als exàmens, els quals se suposa que són representatius d'allò que es fa durant el curs.

-Canvi d'escala. El sistema universitari espanyol preveu una escala de gradació que va des del Suspens fins a la Matrícula d'Honor, és l'Escala de Gradació Generalment Acceptada (E.G.G.A. o G.A.G.P. en les sigles anglosaxones de Generally Accepted Grading Principles). Les AA.AA., en el seu incansable afany per reafirmar-se, poden alterar i desnaturalitzar aquesta escala i utilitzar els A.D.M.G.P., que respon a les sigles angles de “Arbitrarily Designed by Me Grading Principles” . Així, de manera unilateral i quasi sempre injustificada, els docents de les AA.AA. utilitzen els A.D.M.G.P. i estableixen que la nota màxima que es pot aconseguir en les seves assignatures no és la Matrícula d'Honor sinó l'Excel·lent o el Notable. Probablement els subjectes raonen que la dificultat d'una assignatura té una correlació alta i negativa amb els resultats del exàmens. Aquí hi ha part de l'explicació de perquè sovint s'aconsegueixen notes pitjors en assignatures més fàcils.

En aquest punt, cal enviar un missatge de tranquil·litat a totes les victimes del A.D.M.G.P. Si un docent altera unilateralment l'escala, de manera que la nota més alta possible és un notable, es pot aplicar una simple taula de conversió entre el A.D.M.G.P. i E.G.G.A. Un notable equival a una matrícula d'honor.

-Sobredificultat sorpresiva. Com a mecanisme de justificació del comportament descrit en l'apartat anterior, les AA.AA. sovint ens “sorprenen” amb exàmens molt més difícils del que raonablement es podia esperar. En les assignatures sanes els exàmens són fàcils o difícils, però la correlació entre l'expectativa de dificultat i la dificultat real és alta i positiva.

-Rigidesa correctiva. Anar a les revisions d'examen d'una AA.AA. és una autèntica pèrdua de temps. És sobradament coneguda la relació entre la inseguretat i la rigidesa com a mesura de reafirmació i ocultació d'aquesta inseguretat. Per aquest motiu un docent d'una AA.AA. no canviarà mai (o quasi mai, és a dir, estadísticament mai) la nota inicialment obtinguda. La rigidesa pot arribar a nivells tan extrems que fins i tot tenen la gosadia de dir a priori que no hi haurà canvis durant les revisions d'exàmens. Amb aquesta altra arbitrarietat obvien el motiu pel qual existeixen les revisions, així, implícitament neguen la possibilitat de qualsevol error per part seva; això no ha d'extranyar ja que és una conseqüència normal del procés de rafirmació.

Aquests són part dels simptomes que fins ara s'han pogut descriure sobre aquesta patología. Com a recomanació final per a tots aquells que hagin de conviure amb aquesta malaltia només dir-los que el millor que poden fer és... intentar no cursar aquestes assignatures, en la mesura que ho permeti la rigidesa administrativa/institucional.

Let's Get Started

Avui, dia 24 de juny de 2006 començo a escriure en aquest blog. Ho faig perquè tinc el desig de posar en paraules escrites moltes de les coses que penso.

Aquest blog no té una temàtica concreta, ja que vull expresar-hi idees sobre aspectes molt dispars.

Espero que ho llegiu amb gaudi i que participeu de les meves opinions.