El passat dilluns dia 24 de setembre em van convidar a Radio Sabadell per representar la UPF.
El propòsit del col·loqui era debatre la relació entre un bon expedient i la qualitat de la primera feina.
Col·loqui a Radio Sabadell
Tots el comentaris i opinions seran benvinguts.
Prometo que la pròxima vegada que em cridin per anar a la ràdio provocarem una una mica més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Sí senyor: Emili, crack mediàtic de la Pompeu!
Semblava que el headhunter fossis tu i no el recursos humans que havien convidat. No perquè diguès cap tonteria aquell home, que no la ha dit, però les teves observacions són més riques en el sentit de que destaquen aspectes molt importants i que van molt més enllà de l'evidència i la superficialitat dels seus comentaris.
L'aportació del Mr. Matrícula en medicina es redueix a la menció que fa de les seves notes i el breu comentari que segueix. Vaja, hi era només per fer cartell, l'aportació ha estat nul·la. Què malament que parla!
Ara que he "rajat" d'ells, només faltaria que els coneguèssis personalment.
No vull dir pas que siguin dolents en el que fan (perquè no en tinc ni idea), ni que els seus comentaris siguin escombraries. El que vull dir és que la diferència de qualitat en els comentaris hi és, tot i que potser, si no hi haguèssis estat tu, no s'hauria notat res.
Aquest tal xavi fa un comentari increïblement afalagador. I això que quan llegeixes el principi de la seva aportació veus que li agradada criticar al personal... Serà que està enamorat de l'Emili? He de reconèixer, però, que també crec que l'aportació ha estat molt bona.
Pel que fa a la discussió del programa, volia dir que en tot lloc decent l'expedient ha de ser important. Si la feina consisteix en fer una tasca intel·lectualment exigent, i pots escollir entre una persona que la sap fer i un neci, esculls al primer. Obvi. El problema és, que a nivell agregat i en especial en aquest país on la majoria de gent viu de fer rucades, la simpatia pot ser una cosa més valorada que la intel·ligència.
Això em porta a pensar en la necessitat de canviar la cultura nacional i, com tots sabem, la clau està en els joves. S'han fet esforços notables per intel·lectualitzar les noves generacions. Parlo, essencialment, del Mon d'en Bigman -perdoneu si no s'escriu així, preferia mirar l'Arare. Però crec que s'ha d'anar més enllà i atacar la mass media. Per exemple, si els anuncis de preservatius els protagontizessin nois amb ulleres, en espais d'intel·lectualitat, com una biblioteca o un WC, algun dia podríem arribar a ser un país com Anglaterra.
Visca Catalunya!
Santi:
1. No embrutis el nom de l'unic bon president de la Generalitat que hem conegut. El passat és quasi l'únic que ens queda com a nació (és el que ens defineix...). :(
2. Si creus que fer servir el nom d'un personatje famós és la millor manera per dir bajanades i escapar de l'escarni públic, vas errat, perquè això només ho fas tu i se't veu d'una hora lluny: l'ús de la paraula "neci" et delata.
3. A Anglaterra no tenen anuncis de preservatius, perquè és llançar els diners: la gent no folla si no va borratxa perquè el mercat no motiva! (no cal que digui que hi ha anuncis de cervesa fins al paper de vàter) Per tant, per esdevenir Anglaterra potser hauries d'expulsar a les catalanes i portar britàniques, o el substitut més proper: gallegues.
4. Cert, a tot lloc decent l'expedient ha de ser important. I fins i tot temps després d'haver acabat la universitat, perquè al final, les persones som fruit del nostre passat, i cada etapa de la nostra vida contribueix a definir-nos, i a l'hora de contractar algú, el que vols és saber com és, oi?
5. T'estranya que estigui enamorat de l'Emili? És molt guapo i parla molt bé, tothom ho sap! :P
necessitat de comprovar:)
Publica un comentari a l'entrada