"Com més aviat comencem, acabarem a la mateixa hora"
(Corolari 1: arriba el més tard possible)
dimecres, de setembre 10, 2008
dimarts, d’octubre 09, 2007
Lease Vs Own
FYI: This was a recent post and response on Craigslist (the most popular sell n buy forum in the
Quint Vodegel
Post:
Pers-431649184:
Okay, I'm tired of beating around the bush. I'm a beautiful (spectacularly beautiful) 25 year old girl. I'm articulate and classy. I'm not from
Are there any guys who make 500K or more on this board? Any wives? Could you send me some tips? I dated a business man who makes average around 200 - 250. But that's where I seem to hit a roadblock. 250,000 won't get me to central park west. I know a woman in my yoga class who was married to an investment banker and lives in Tribeca, and she's not as pretty as I am, nor is she a great genius. So what is she doing right? How do I get to her level?
Here are my questions specifically:
- Where do you single rich men hang out? Give me specifics- bars, restaurants, gyms
-What are you looking for in a mate? Be honest guys, you won't hurt my feelings
-Is there an age range I should be targeting (I'm 25)?
- Why are some of the women living lavish lifestyles on the upper east side so plain? I've seen really 'plain jane' boring types who have nothing to offer married to incredibly wealthy guys. I've seen drop dead gorgeous girls in singles bars in the east village. What's the story there?
- Jobs I should look out for? Everyone knows - lawyer, investment banker, doctor. How much do those guys really make? And where do they hang out? Where do the hedge fund guys hang out?
- How you decide marriage vs. just a girlfriend? I am looking for MARRIAGE ONLY
Please hold your insults - I'm putting myself out there in an honest way. Most beautiful women are superficial; at least I'm being up front about it. I wouldn't be searching for these kind of guys if I wasn't able to match them - in looks, culture, sophistication, and keeping a nice home and hearth.
* it's NOT ok to contact this poster with services or other commercial interests
PostingID: 432279810
Reaction:
Dear Pers-431649184:
I read your posting with great interest and have thought meaningfully about your dilemma. I offer the following analysis of your predicament. Firstly, I'm not wasting your time, I qualify as a guy who fits your bill; that is I make more than $500K per year. That said, here's how I see it.
Your offer, from the perspective of a guy like me, is -- plain and simple -- a cr@ppy business deal. Here's why: Cutting through all the B.S., what you suggest is a simple trade -- you bring your looks to the party and I bring my money. Fine, simple. But here's the rub: your looks will fade and my money will likely continue into perpetuity...in fact, it is very likely that my income increases but it is an absolute certainty that you won't be getting any more beautiful!
So, in economic terms you are a depreciating asset and I am an earning asset. Not only are you a depreciating asset, your depreciation accelerates! Let me explain, you're 25 now and will likely stay pretty hot for the next 5 years, but less so each year. Then the fade begins in earnest. By 35, stick a fork in you!
So in Wall Street terms, we would call yours a trading position, not a buy and hold...hence the rub...marriage. It doesn't make good business sense to "buy you" (which is what you're asking), so I'd rather lease. In case you think I'm being cruel, I would say the following. If my money were to go away, so would you, so when your beauty fades I need an out. It's as simple as that. So a deal that makes sense is dating, not marriage. Separately, I was taught early in my career about efficient markets. So, I wonder why a girl as "articulate, classy and spectacularly beautiful" as you has been unable to find your sugar daddy. I find it hard to believe that if you are as gorgeous as you say you are that the $500K hasn't found you, if not only for a tryout.
By the way, you could always find a way to make your own money and then we wouldn't need to have this difficult conversation. With all that said, I must say you're going about it the right way.
Classic "pump and dump."
I hope this is helpful, and if you want to enter into some sort of lease, let me know.
divendres, d’octubre 05, 2007
¿Quién acaonseja al...
No podria estar-hi més d'acord.
http://alfredfontbarrot.blogspot.com/2007_10_01_archive.html#8333722582392285135
Aprofiteu, a més a més, per gaudir d'aquest meravellós blog.
http://alfredfontbarrot.blogspot.com/2007_10_01_archive.html#8333722582392285135
Aprofiteu, a més a més, per gaudir d'aquest meravellós blog.
dimarts, d’octubre 02, 2007
Concurs "Explica-ho a un tonto" Primera Etapa
La concisión i simplicitat és una gran virtut per aquells que hem de comunicar a persones el temps de les quals val molts diners.
Per tal de portar la concisió i simplicitat un pas més enllà he decidit convocar aquest concurs per treure el millor de tots vosaltres.
El concurs consisteix en oferir una definició inèdita, concisa i simple dels conceptes que proposaré.
Evidentment:
1. La brevetat és un mèrit
2. La definició ha de ser inèdita
3. Prohibit utilitzar l'anglès, tots sabem que aquesta llengua facilita la feina (si la teva llengua materna és l'anglès, pots fer-ho en anglès)
4. Segueix els Writing Guidelines de Greg Mankiew reproduïts en aquest blog
5. La definició ha de poder posar-se a la capçalera d'una diapositiva de Power Point
6. Ha de ser comprensible per una persona sense cap coneixement d'economia
A cada definició se li assignarà una puntuació. Etapa rere etapa els participants aniran sumant punts. Un cop el concurs acabi aquell amb més punts serà proclamat guanyador.
FES LA TEVA PARTICIPACIÓ EN UN COMENTARI
Primera Etapa
Cal definir Stock i Flux i destacar el caràcter oposat d'aquests dos termes.
Per donar un punt de partida i fixar un nivell mínim ofereixo la definició que The MIT Diccionary of Modern Economics dóna dels termes que ens ocupen (l'organització, i.e. jo sí que pot utilitzar l'anglès).
Flow: The quantity of an economic variable measured over a period of time. Thus, the flow of investment may be measured as the amount of investment expenditure per year. The term is used to distinguish such measurements from stocks, which measures the physical quantity as an economic variable existing at any moment in time.
Per tal de portar la concisió i simplicitat un pas més enllà he decidit convocar aquest concurs per treure el millor de tots vosaltres.
El concurs consisteix en oferir una definició inèdita, concisa i simple dels conceptes que proposaré.
Evidentment:
1. La brevetat és un mèrit
2. La definició ha de ser inèdita
3. Prohibit utilitzar l'anglès, tots sabem que aquesta llengua facilita la feina (si la teva llengua materna és l'anglès, pots fer-ho en anglès)
4. Segueix els Writing Guidelines de Greg Mankiew reproduïts en aquest blog
5. La definició ha de poder posar-se a la capçalera d'una diapositiva de Power Point
6. Ha de ser comprensible per una persona sense cap coneixement d'economia
A cada definició se li assignarà una puntuació. Etapa rere etapa els participants aniran sumant punts. Un cop el concurs acabi aquell amb més punts serà proclamat guanyador.
FES LA TEVA PARTICIPACIÓ EN UN COMENTARI
Primera Etapa
Cal definir Stock i Flux i destacar el caràcter oposat d'aquests dos termes.
Per donar un punt de partida i fixar un nivell mínim ofereixo la definició que The MIT Diccionary of Modern Economics dóna dels termes que ens ocupen (l'organització, i.e. jo sí que pot utilitzar l'anglès).
Flow: The quantity of an economic variable measured over a period of time. Thus, the flow of investment may be measured as the amount of investment expenditure per year. The term is used to distinguish such measurements from stocks, which measures the physical quantity as an economic variable existing at any moment in time.
dimecres, de setembre 26, 2007
Emili - Crack Mediàtic
El passat dilluns dia 24 de setembre em van convidar a Radio Sabadell per representar la UPF.
El propòsit del col·loqui era debatre la relació entre un bon expedient i la qualitat de la primera feina.
Col·loqui a Radio Sabadell
Tots el comentaris i opinions seran benvinguts.
Prometo que la pròxima vegada que em cridin per anar a la ràdio provocarem una una mica més.
El propòsit del col·loqui era debatre la relació entre un bon expedient i la qualitat de la primera feina.
Col·loqui a Radio Sabadell
Tots el comentaris i opinions seran benvinguts.
Prometo que la pròxima vegada que em cridin per anar a la ràdio provocarem una una mica més.
dijous, de setembre 20, 2007
Diferencia entre un economista i un consultor
Amb l'objectiu d'arribar a conclusions sobre la realitat -complexa per definició- els economistes i els consultors utilitzen dos procesos epistemològics diferents.
Els economistes tendeixen a simplificar la realitat mentre que els consultors tendeixen a trencar-la en trocets.
El primer mètode assumeix el cost de perdre algunes raons rellevants que podrien explicar alguns fenòmens mentre que el segon mètode assumeix el cost de perdre les interconnexions entre els trocets.
Els economistes tendeixen a simplificar la realitat mentre que els consultors tendeixen a trencar-la en trocets.
El primer mètode assumeix el cost de perdre algunes raons rellevants que podrien explicar alguns fenòmens mentre que el segon mètode assumeix el cost de perdre les interconnexions entre els trocets.
diumenge, de setembre 16, 2007
Write Well
La capacitat de comunicar idees persuasivament i amb credibilitat és una part importantíssima de l'èxit d'un document de consultoria.
En la meva recerca per trobar el Sant Graal de la comunicació us remeto a una bona guia (tot i que només una més). L'autor és Gregory Mankiw i la va escriure quan era el "chair" del consell d'assessors econòmics del President Bush Jr. entre el 2003 i el 2005. El professor Mankiew va escriure aquesta guia pels responsables de preparar l'"Economic Report of the President".
En la meva recerca per trobar el Sant Graal de la comunicació us remeto a una bona guia (tot i que només una més). L'autor és Gregory Mankiw i la va escriure quan era el "chair" del consell d'assessors econòmics del President Bush Jr. entre el 2003 i el 2005. El professor Mankiew va escriure aquesta guia pels responsables de preparar l'"Economic Report of the President".
ERP Writing Guidelines
- Stay focused. Remember the take-away points you want the reader to remember. If some material is irrelevant to these points, it should probably be cut.
- Keep sentences short. Short words are better than long words. Monosyllabic words are best.
- The passive voice is avoided by good writers.
- Positive statements are more persuasive than normative statements.
- Use adverbs sparingly.
- Avoid jargon. Any word you don’t read regularly in a newspaper is suspect.
- Never make up your own acronyms.
- Avoid unnecessary words. For instance, in most cases, change
o “in order to” to “to”
o “whether or not” to “whether”
o “is equal to” to “equals” - Avoid “of course, “clearly,” and “obviously.” Clearly, if something is obvious, that fact will, of course, be obvious to the reader.
- The word “very” is very often very unnecessary.
- Keep your writing self-contained. Frequent references to other works, or to things that have come before or will come later, can be distracting.
- Put details and digressions in footnotes. Then delete the footnotes.
- To mere mortals, a graphic metaphor, a compelling anecdote, or a striking fact is worth a thousand articles in Econometrica.
- Keep your writing personal. Remind readers how economics affects their lives.
- Remember two basic rules of economic usage:
o “Long run” (without a hyphen) is a noun. “Long-run” (with a hyphen) is an adjective. Same with “short(-)run.”
o “Saving” (without a terminal s) is a flow. “Savings” (with a terminal s) is a stock. - Buy a copy of Strunk and White’s Elements of Style. Also, William Zinsser’s On Writing Well. Read them—again and again and again.
- Keep it simple. Think of your reader as being your college roommate who majored in English literature. Assume he has never taken an economics course, or if he did, he used the wrong textbook.
diumenge, de març 04, 2007
No és obvi
La sinceritat, l'honestedat o la transparència tenen un valor limitat o, si més no, molt diferent del que acostumem a donar-los. Quin valor té un regal, si cada dia n'hi ha un. Quin valor té el sol en els països assolellats o la pluja en els plujosos. El vertader valor de la sinceritat, de la transparència és en aquelles circumstàncies en que l'home més esquerp, l'home més agressiu o l'home més segur mostra les seves pors o les seves debilitats. Mostrar-se sempre sincer o fer de les nostres pors la nostra façana és pornografia.
Valoro extraordinàriament aquell moment en que tu, la noia més bella, la noia que em manllevava l'autoestima i la seguretat, mostrés la vulnerabilitat de les seves conviccions. No vas destrossar el teu propi mite, vas engrandir-lo. La seguretat de la inseguretat et va fer més segura, més superior.
La robustesa ens serveix per aixecar-nos amb una rialla a la cara després de cada caiguda, per repel·lir els mesquins i per eixamplar els horitzons. La vulnerabilitat i la delicadesa són el pont entre aquest gust per l'abisme i la tranquilitat de la llar.
L'equilibri d'aquestes dues qualitats és la complitut, és la persona capaç d'aconseguir el que vulgui, és la persona valenta, la que s'atreveix a tot.
Tu ets la por del soldat, però també el soldat; ets la sensibilitat del botxí, però també el botxí. No ets evident i només et presentes tal com ets als que són capaços de percebre-ho. Rebutges els qui defensen la transparència total, és a dir, la vulnerabilitat total, i també aquells que no veuen més enllà del que és obvi i no veuen en tu la teva tendresa o la teva vulnerabilitat parcial. Normalment són els mateixos.
Perquè allò realment important és el grau, la tria. Distingir els bons amb un premi, que ets tu, i ignorar els dolents amb la teva condescendència. És trobar el clos paricular on la vulnerabilitat només rep comprensió i suport i no contraatac. És, per damunt de tot, la confiança en mi i l'elogi d'entrar en tu.
Valoro extraordinàriament aquell moment en que tu, la noia més bella, la noia que em manllevava l'autoestima i la seguretat, mostrés la vulnerabilitat de les seves conviccions. No vas destrossar el teu propi mite, vas engrandir-lo. La seguretat de la inseguretat et va fer més segura, més superior.
La robustesa ens serveix per aixecar-nos amb una rialla a la cara després de cada caiguda, per repel·lir els mesquins i per eixamplar els horitzons. La vulnerabilitat i la delicadesa són el pont entre aquest gust per l'abisme i la tranquilitat de la llar.
L'equilibri d'aquestes dues qualitats és la complitut, és la persona capaç d'aconseguir el que vulgui, és la persona valenta, la que s'atreveix a tot.
Tu ets la por del soldat, però també el soldat; ets la sensibilitat del botxí, però també el botxí. No ets evident i només et presentes tal com ets als que són capaços de percebre-ho. Rebutges els qui defensen la transparència total, és a dir, la vulnerabilitat total, i també aquells que no veuen més enllà del que és obvi i no veuen en tu la teva tendresa o la teva vulnerabilitat parcial. Normalment són els mateixos.
Perquè allò realment important és el grau, la tria. Distingir els bons amb un premi, que ets tu, i ignorar els dolents amb la teva condescendència. És trobar el clos paricular on la vulnerabilitat només rep comprensió i suport i no contraatac. És, per damunt de tot, la confiança en mi i l'elogi d'entrar en tu.
diumenge, de juny 25, 2006
Les Assignatures Acomplexades
Les onze del matí. Un dia qualsevol. En una escola de primària qualsevol. Com en totes les escoles es juga a futbol i és hora de formar els dos equips. La tradició marca que els dos “capos” escolliran, alternanivament i discrecional, un a un la resta de companys. Aquesta seqüència es repeteix mimèticament cada dia i, si no fós perquè la tradició s'imposa, seria suficient reeditar els equips dia rere dia. També de manera reiterada, el darrer en ser escollit és el mateix. Aquesta insistent, tossuda i diària realitat deixa petja en la psicologia del noi fins a originar en ell algun complexe extrany que l'acompanyarà tota la preadolescència, adolescència... i fins i tot l'edat adulta.
Aquest noi darrer estudia economia, és un estudiant exemplar i acaba essent professor; però el complexe el segueix acompanyant. Aquest llast que l'acompanya fa que no sigui professor d'una assignatura qualsevol, sinó professor d'una assignatura acomplexada (A.A.).
Les AA.AA. són, de manera molt generalitzada, obligatòries. Altrament no serien mai escollides, si fa o no fa com els companys del primer paràgraf. Aquesta obligatorietat brinda a l'A.A. -i també al seu docent acomplexat- privilegis que el mercat lliure (d'assignatures) evitaria. Les AA.AA. i els seus respectius docents mantenen una lluita constant contra la lògica per tal de reafirmar-se.
Els principals símptomes que ens permetran diagnosticar una A.A. són els següents:
-Antecedents genètics. Totes aquelles assignatures que en un passat varen ser catalogades d'”assignatures maria” tenen una predisposició genètica altíssima d'esdevenir AA.AA. La raó d'aquesta predisposició és el procés de reafirmació que experimenten les assignatures maria en l'edat adulta primerenca. De totes maneres, el pretex per aquesta reafirmació és una entera falsedat. És a dir, és com intentar fer front a l'obesitat convencent-nos (o reafirmant-nos) que la bellesa està a l'interior i no intentant reduir el pes fins a paràmetres normals.
-Grups de risc. Totes aquelles assignatures que convisquin en una mateixa avaluació amb assignatures realment difícils tenen moltes possibilitats d'esdevenir AA.AA.
-Sobrelectura. El docent d'una A.A. tendeix a encomanar moltes més lectures del que és habitual. Aquestes lectures acostumen a ser obligatories, mentre que en les assignatures sanes acostumen a ser recomanacions i depèn de l'alumne llegir-les o no. Es pot qualificar de SOBRElectura perquè massa sovint el contingut d'aquestes lectures és allunyat del temari del curs o perquè no acostuma a apareixer als exàmens, els quals se suposa que són representatius d'allò que es fa durant el curs.
-Canvi d'escala. El sistema universitari espanyol preveu una escala de gradació que va des del Suspens fins a la Matrícula d'Honor, és l'Escala de Gradació Generalment Acceptada (E.G.G.A. o G.A.G.P. en les sigles anglosaxones de Generally Accepted Grading Principles). Les AA.AA., en el seu incansable afany per reafirmar-se, poden alterar i desnaturalitzar aquesta escala i utilitzar els A.D.M.G.P., que respon a les sigles angles de “Arbitrarily Designed by Me Grading Principles” . Així, de manera unilateral i quasi sempre injustificada, els docents de les AA.AA. utilitzen els A.D.M.G.P. i estableixen que la nota màxima que es pot aconseguir en les seves assignatures no és la Matrícula d'Honor sinó l'Excel·lent o el Notable. Probablement els subjectes raonen que la dificultat d'una assignatura té una correlació alta i negativa amb els resultats del exàmens. Aquí hi ha part de l'explicació de perquè sovint s'aconsegueixen notes pitjors en assignatures més fàcils.
En aquest punt, cal enviar un missatge de tranquil·litat a totes les victimes del A.D.M.G.P. Si un docent altera unilateralment l'escala, de manera que la nota més alta possible és un notable, es pot aplicar una simple taula de conversió entre el A.D.M.G.P. i E.G.G.A. Un notable equival a una matrícula d'honor.
-Sobredificultat sorpresiva. Com a mecanisme de justificació del comportament descrit en l'apartat anterior, les AA.AA. sovint ens “sorprenen” amb exàmens molt més difícils del que raonablement es podia esperar. En les assignatures sanes els exàmens són fàcils o difícils, però la correlació entre l'expectativa de dificultat i la dificultat real és alta i positiva.
-Rigidesa correctiva. Anar a les revisions d'examen d'una AA.AA. és una autèntica pèrdua de temps. És sobradament coneguda la relació entre la inseguretat i la rigidesa com a mesura de reafirmació i ocultació d'aquesta inseguretat. Per aquest motiu un docent d'una AA.AA. no canviarà mai (o quasi mai, és a dir, estadísticament mai) la nota inicialment obtinguda. La rigidesa pot arribar a nivells tan extrems que fins i tot tenen la gosadia de dir a priori que no hi haurà canvis durant les revisions d'exàmens. Amb aquesta altra arbitrarietat obvien el motiu pel qual existeixen les revisions, així, implícitament neguen la possibilitat de qualsevol error per part seva; això no ha d'extranyar ja que és una conseqüència normal del procés de rafirmació.
Aquests són part dels simptomes que fins ara s'han pogut descriure sobre aquesta patología. Com a recomanació final per a tots aquells que hagin de conviure amb aquesta malaltia només dir-los que el millor que poden fer és... intentar no cursar aquestes assignatures, en la mesura que ho permeti la rigidesa administrativa/institucional.
Aquest noi darrer estudia economia, és un estudiant exemplar i acaba essent professor; però el complexe el segueix acompanyant. Aquest llast que l'acompanya fa que no sigui professor d'una assignatura qualsevol, sinó professor d'una assignatura acomplexada (A.A.).
Les AA.AA. són, de manera molt generalitzada, obligatòries. Altrament no serien mai escollides, si fa o no fa com els companys del primer paràgraf. Aquesta obligatorietat brinda a l'A.A. -i també al seu docent acomplexat- privilegis que el mercat lliure (d'assignatures) evitaria. Les AA.AA. i els seus respectius docents mantenen una lluita constant contra la lògica per tal de reafirmar-se.
Els principals símptomes que ens permetran diagnosticar una A.A. són els següents:
-Antecedents genètics. Totes aquelles assignatures que en un passat varen ser catalogades d'”assignatures maria” tenen una predisposició genètica altíssima d'esdevenir AA.AA. La raó d'aquesta predisposició és el procés de reafirmació que experimenten les assignatures maria en l'edat adulta primerenca. De totes maneres, el pretex per aquesta reafirmació és una entera falsedat. És a dir, és com intentar fer front a l'obesitat convencent-nos (o reafirmant-nos) que la bellesa està a l'interior i no intentant reduir el pes fins a paràmetres normals.
-Grups de risc. Totes aquelles assignatures que convisquin en una mateixa avaluació amb assignatures realment difícils tenen moltes possibilitats d'esdevenir AA.AA.
-Sobrelectura. El docent d'una A.A. tendeix a encomanar moltes més lectures del que és habitual. Aquestes lectures acostumen a ser obligatories, mentre que en les assignatures sanes acostumen a ser recomanacions i depèn de l'alumne llegir-les o no. Es pot qualificar de SOBRElectura perquè massa sovint el contingut d'aquestes lectures és allunyat del temari del curs o perquè no acostuma a apareixer als exàmens, els quals se suposa que són representatius d'allò que es fa durant el curs.
-Canvi d'escala. El sistema universitari espanyol preveu una escala de gradació que va des del Suspens fins a la Matrícula d'Honor, és l'Escala de Gradació Generalment Acceptada (E.G.G.A. o G.A.G.P. en les sigles anglosaxones de Generally Accepted Grading Principles). Les AA.AA., en el seu incansable afany per reafirmar-se, poden alterar i desnaturalitzar aquesta escala i utilitzar els A.D.M.G.P., que respon a les sigles angles de “Arbitrarily Designed by Me Grading Principles” . Així, de manera unilateral i quasi sempre injustificada, els docents de les AA.AA. utilitzen els A.D.M.G.P. i estableixen que la nota màxima que es pot aconseguir en les seves assignatures no és la Matrícula d'Honor sinó l'Excel·lent o el Notable. Probablement els subjectes raonen que la dificultat d'una assignatura té una correlació alta i negativa amb els resultats del exàmens. Aquí hi ha part de l'explicació de perquè sovint s'aconsegueixen notes pitjors en assignatures més fàcils.
En aquest punt, cal enviar un missatge de tranquil·litat a totes les victimes del A.D.M.G.P. Si un docent altera unilateralment l'escala, de manera que la nota més alta possible és un notable, es pot aplicar una simple taula de conversió entre el A.D.M.G.P. i E.G.G.A. Un notable equival a una matrícula d'honor.
-Sobredificultat sorpresiva. Com a mecanisme de justificació del comportament descrit en l'apartat anterior, les AA.AA. sovint ens “sorprenen” amb exàmens molt més difícils del que raonablement es podia esperar. En les assignatures sanes els exàmens són fàcils o difícils, però la correlació entre l'expectativa de dificultat i la dificultat real és alta i positiva.
-Rigidesa correctiva. Anar a les revisions d'examen d'una AA.AA. és una autèntica pèrdua de temps. És sobradament coneguda la relació entre la inseguretat i la rigidesa com a mesura de reafirmació i ocultació d'aquesta inseguretat. Per aquest motiu un docent d'una AA.AA. no canviarà mai (o quasi mai, és a dir, estadísticament mai) la nota inicialment obtinguda. La rigidesa pot arribar a nivells tan extrems que fins i tot tenen la gosadia de dir a priori que no hi haurà canvis durant les revisions d'exàmens. Amb aquesta altra arbitrarietat obvien el motiu pel qual existeixen les revisions, així, implícitament neguen la possibilitat de qualsevol error per part seva; això no ha d'extranyar ja que és una conseqüència normal del procés de rafirmació.
Aquests són part dels simptomes que fins ara s'han pogut descriure sobre aquesta patología. Com a recomanació final per a tots aquells que hagin de conviure amb aquesta malaltia només dir-los que el millor que poden fer és... intentar no cursar aquestes assignatures, en la mesura que ho permeti la rigidesa administrativa/institucional.
dissabte, de juny 24, 2006
Let's Get Started
Avui, dia 24 de juny de 2006 començo a escriure en aquest blog. Ho faig perquè tinc el desig de posar en paraules escrites moltes de les coses que penso.
Aquest blog no té una temàtica concreta, ja que vull expresar-hi idees sobre aspectes molt dispars.
Espero que ho llegiu amb gaudi i que participeu de les meves opinions.
Aquest blog no té una temàtica concreta, ja que vull expresar-hi idees sobre aspectes molt dispars.
Espero que ho llegiu amb gaudi i que participeu de les meves opinions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
