Amb l'objectiu d'arribar a conclusions sobre la realitat -complexa per definició- els economistes i els consultors utilitzen dos procesos epistemològics diferents.
Els economistes tendeixen a simplificar la realitat mentre que els consultors tendeixen a trencar-la en trocets.
El primer mètode assumeix el cost de perdre algunes raons rellevants que podrien explicar alguns fenòmens mentre que el segon mètode assumeix el cost de perdre les interconnexions entre els trocets.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Discrepo.
Els consultors davant la realitat són com patronistes davant d'una tela: han d'aconseguir que hi encaixin el major nombre de peces (models) possibles.
Això sí, tenint en compte que:
a) L'objectiu és aprofitar la tela: les peces que se n'extreuen poden estar absolutament incorrelacionades, és a dir, els models que expliquen la realitat no tenen per què tenir sentit quan es contempla la tasca en conjunt.
b) Un cop aprofitada al màxim la tela, prescindeixen dels retalls, és a dir, els consultors-patronistes no tenen en compte la realitat que queda fora dels models.
I sí, desgraciadament hi ha economistes que fan exactament el mateix.
(Probablement podríem trobar que hi ha altres consultors més enllà dels patronistes, però la deriva d-una bona part del sector cap a esdevenir implementadors de programari tipus ERP no deixa de confirmar-ho...)
Nota bene: segur que són processos epistemològics?
Publica un comentari a l'entrada