dissabte, de setembre 25, 2010

El retrovisor

Imaginin que estan conduint per una carretera. Imaginin també que enlloc de mirar cap endavant, a través del parabrises, miren cap enrere utilitzant el retrovisor. De fet, imaginin que no poden mirar a través del parabrises, que és un vidre negre a través del qual no es veu res. Si la carretera és recta, cap problema, podem seguir conduint que no passarà res. En canvi, si la carrera fa un revolt (un canvi disruptiu), molt probablement acabaran a la cuneta.

Fer prediccions sobre el futur, també aquelles amb base científica, consisteix en concloure què passarà en el futur en base allò que hem vist en el passat (el retrovisor) ja que el futur no el podem veure. És a dir, no podem veure a través del parabrisa. Aquestes prediccions ens serviran fins que no hi hagi canvis disruptius que modifiquin substancialment les conseqüències futures. En cas de trobar-nos amb algun d’aquests canvis disruptius, mirar el que ha succeït en el passat serà inútil, és a dir, seguirem conduint recte i sortirem de la carretera.

Sembla que s’hagi arribat al consens que els resultats de les properes eleccions al Parlament de Catalunya són ja clars. CiU guanyaria les eleccions i només restaria saber com de lluny es quedarà de la majoria absoluta.

Podria ser (i reitero la forma condicional del verb) que estiguéssim deixant una zona de carreteres rectes i ens estiguéssim endinsant en una zona més muntanyosa, amb imprevisibles revolts: la sentència del Tribunal Constitucional amb la conseqüent i progressiva desaparició del federalisme i la via del “més-autogovern”; l’emergència de nous partits amb la intenció de cobrir la demanda desatesa de molts votants, principalment les demandes independentistes (Solidaritat, Reagrupament, entre altres), però també d’altres com les dels liberals conservadors amb visió estatal (Montserrat Nebrera).

Tots aquests canvis, ja no només tots plegats, sinó un per un, semblen suficientment rellevants com per convertir-se en canvis disruptius que facin molt difícil preveure què passarà el proper 28 de novembre i, per extensió, en el futur proper. Tan es així, que potser caldria que totes aquestes vedettes de l’opinió, tertulians, opinadors, i columnistes que abunden en les nostres ràdios, televisions i diaris anessin amb compte amb predir el futur. No fos cas que acabéssim tots a la cuneta.
 
eXTReMe Tracker